La compositora i intèrpret Floy Krouchi qüestiona el so material del seu instrument, el baix sense trasts. Apassionada per la microtonalitat, la profunditat de les freqüències de greus i la capacitat meditativa del so, s’inspira en la música índia i en la Rudra Veena (instrument tradicional hindustànic) per sondejar el potencial del fkbass, el baix híbrid augmentat per l’electrònica que ella va dissenyar, i els nous gestos i rendiment corporal que implica. Explorant els ossos nus de les baixes freqüències, en el terror de les oscil·lacions, es desenvolupa una relació amb el silenci i porta al públic a la vora mateixa del so, dins del temps, als remolins d’una “raga electrònica”.