El projecte de Julio Anaya (Málaga, Espanya, 1987) busca, entre l’homenatge i la dismitificació, reproduir obres de tres de les figures més importants de la història de l’art de qui actualment en commemorem efemèrides (Picasso, Miró i Tàpies). Per la seva banda, Eugenio Merino (Madrid, Espanya,1975) busca en les seves obres denunciar les estructures de poder que s’amaguen en les nocions de monument, commemoració i mite nacional. El primer ho fa mitjançant la rèplica exacta de les grans obres d’aquests mites de la cultura, profanades en plasmar-se en suports vulgars i propis de l’art urbà. El segon utilitza la ironia i el sarcasme, gràcies a unes produccions hiperrealistes que combinen l’escultura amb l’objecte domèstic.