Me sonrojaría si pudiera (Em ruboritzaria si pogués) qüestiona el biaix de gènere dels arxius digitals contemporanis i aborda la creixent feminització de la tecnologia a través de dispositius com els sistemes activats per veu i altres formes d’Intel·ligència Artificial.
Navegant per imatges d’arxiu i diferents imaginaris audiovisuals entorn de diversos éssers sensibles (robots humanoides, sistemes activats per veu, bots de xat, dispositius socials ginomòrfics i zoomòrfics), l’artista experimenta amb l’ús crític d’imatges trobades i d’arxiu, així com imatges genèriques extretes de diverses plataformes comercials.
A través de les seves intervencions en aquests arxius neoliberals, la pràctica artística de Cortiñas revela quelcom d’ominós en joc -simulacions, poder, vigilància-, alhora que estimula maneres de descentrar i desplaçar les seves prerrogatives hegemòniques.
Igual que en els seus videoassajos i instal·lacions, aquesta xerrada performativa és una narració audiovisual a mode de collage que combina imatges trobades amb estratègies documentals i especulatives. Partint del procés de muntatge com a forma d’escriptura, Cortiñas ens convida a una activació arxivística que irromp en els repositoris digitals d’avui dia i posa en dubte les memòries en construcció. La proposta qüestiona els omnipresents codis patriarcals d’aquests repositoris i la il·lusió d’una cultura digital democràtica.
El relat audiovisual de Cortiñas descobreix les paradoxes de simular experiències orgàniques i sensorials a través de noves tecnologies que subjuguen als éssers vius humans i no humans de noves formes, i que impedeixen l’afecte genuí, l’accessibilitat i la igualtat.
[Acció en streaming en el marc de la tercera edició de PLECS]
