Amb Eugenio Tisselli
A càrrec de FLUX festival (Habitual Video Team)
Les entitats que percebem com a parts de l’hiperobjecte natura -pedres, arbres, rius, insectes- són, per a la màquina-Europa, conglomerats de punts sense entitat: sense objecte. Aquests punts es congreguen i disgreguen lliurement en la seva visió: l’algoritme no sap res sobre les transcendències que generen. Així, la perspectiva de l’animal-màquina és granular, múltiple i recombinable. Un perspectivisme artificial on cada objecte és tots els objectes i, per tant, cap: només hi ha grans de pols que canvien el color, flotant en un pla de llum. Cada gra conté, en potència, múltiples naturaleses. Tantes com vulgui l’algoritme. Percebre la natura com fa l’animal-màquina és trencar amb la noció d’entitat, de ser, de cos, d’espai, de flux. De món. Tot es col·lapsa.
