GRAF, l’agenda que suma totes les agendes.

Si encara no reps la nostra Newsletter, pots subscriure't aquí

Febrer 2021
per Quim Pujol

Maons i lluentons

 

Comencem la nostra ruta al carrer Vilà i Vilà 99 en el reconegut Molino. Pocs saben que la vida d’aquest mitic local s’inicia en 1898, quan el propietari d’una taverna anomenada “La pajarera” traspassa el negoci a un immigrant andalús a la recerca de fortuna i aquest li canvia el nom per “La pajarera catalana”. El 1910 es derroca la construcció original i l’arquitecte Manuel Joaquim Raspall aixeca un nou edifici. Podria dedicar-se una enciclopèdia als artistes que van actuar al Molino, així que només esmentaré a Francisco Barnaba (1916-1981), més popularment conegut com a Johnson, del qual el museu de cera de Barcelona conserva una estàtua.

 

Cabaret de la Mort

Si bé El Molino era una còpia del Moulin Rouge de París, el Cabaret du Néant de la ciutat de les llums també va tenir la seva rèplica en el número 72 del Paral·lel, en els baixos del tablao flamenc Cabaret Sevilla. El local de París es va inaugurar en 1892 i el de Barcelona molt més tard, el 1925. La versió barcelonina degué tenir poc èxit, ja que va tancar en qüestió de mesos. En finalitzar l’espectacle se li servia als espectadors un “verí” i se suposava que tots passaven a millor vida. Per això el cabaret s’anunciava demanant ofertes de taüts, afirmant que consumien entre 30.000 i 35.000 per setmana.

 

Barcelona de Noche

L’encarregat de La Criolla José Márquez va obrir el Barcelona de Nit al carrer dels Tàpies nº5 el 1936. Una localització idònia amb vista a imitar l’esperit del reeixit local que havia regentat. No obstant això, aquest cabaret va haver d’esperar fins als anys 70 per a convertir-se en un autèntic local de referència on actuarien Madame Arthur, Christine, Pierrot, Bibi Andersen, Ángel Pavlovsky, Dolly Van Doll, Mimí Pompón i també figures menys conegudes com Loris Diamar, una imitadora de Sara Montiel amb una semblança sorprenent a l’artista manxega.

 

La Criolla i el Wu-Li-Chang

Situats a pocs metres l’un de l’altre al carrer Cid al nº10 i al nº7 respectivament, aquests dos locals van deixar una marca inoblidable a la història de la ciutat. En els dies on hi havia molt públic els visitants de tots dos establiments es confonien i l’amo de tots dos era el mateix, Antonio Sacristán. Per la Criolla van passar Jacinto Benavente, Margarita Xirgu, Simone Weil, Jean Genet, Tórtora València i una infinitat de celebritats més. Els actors Douglas Fairbanks (pare i fill) van visitar el bar el 1934 i el pare va quedar tan impressionat que va exclamar “No he vist mai a la vida una cosa semblant, ni a Shangai, ni a Port Said… Enlloc!”. Pierre Mac Orlan declarava que “La Criolla és la bogeria de la nit portada fins a l’exasperació”. De fet la història d’aquest local resulta tan exòtica, transgressora i alambinada que només puc recomanar la lectura de “La Criolla, la porta daurada del Barri Xinès” de Paco Villar. Del Wu-Li-Chang cal destacar que tenia una decoració orientalista de Ricardo Opisso i que en ell triomfava el transformista Mirco.

 

Cúpula Venus

La Cúpula Venus va ser una sala d’espectacles situada al número 27 de les Rambles (dins mateix del Teatre Principal) que va estar en actiu entre 1978 i 1986. La Cúpula va ser un altre lloc d’encreuament entre les classes populars i la gauche divine que baixava al local a divertir-se. En aquella sala van actuar Joan Gimeno, Ángel Pavlovsky, Loles León, Pepe Rubianes, Pep Bou, Oriol Tramvia, Núria Feliu i… Christa Leem. Christa va ser un personatge singular per diferents motius. En primer lloc era filla de Carmen Picot, La Wernoff, una vedette de la vella escola els pares de la qual van treballar al seu torn al Teatre Circ Barceloní. Carmen també s’encarregava de presentar els espectacles de la seva filla a la Cúpula. Christa va debutar fent de gogó i era titllada per les seves companyes de “moderna”. No resulta d’estranyar que Joan Brossa connectés amb ella i dissenyés per a l’artista el famós “Striptease català”. Christa Leem no representava, sinó que es pujava a l’escenari i es mostrava tal com era.

 

La Bodega Bohemia

A la cantonada de Lancaster amb Nou de la Rambla es trobava La Bodega Bohemia, en un edifici que va ser derrocat després del tancament del cabaret el 1998. L’origen d’aquest local es remunta als anys vint i durant molt de temps va ser estrella del mateix El Gran Gilbert, que va triomfar allí ja de gran imitant a tota mena d’artistes de tots dos sexes (Raquel Meller, Maurice Chevalier, la Mistinguett, etc.). El Gran Gilbert era el nom artístic de Joan Massó Gilbert, nascut a Figueres i perruquer de professió abans de fer el salt al món de l’espectacle.

 

 

 

Text de Quim Pujol per a GRAF. Quim és poeta.

Aquesta ruta resumeix la visita guiada “Ladrillos y lentejuelas” que va tenir lloc el dia 6 de febrer de 2021, com a part del programa de Residencies online/offline 2020-21 de BAR Project.