Juliol 2021
Territori contemporani 5/5
per Anna Dot

De Folgueroles a Savassona. Una ruta aèria.

No sé si tens ales, però hi ha qui creu que algun dia totes en tindrem i una part de nosaltres abandonarà el nostre cos i veurà el terra al què estem imantades des de les altures. No sé si tens ales, però potser et pots imaginar que et surten i que aixeques el vol i que mires amunt, perquè aquest blau és profund i brutal. Després, una mica més tard, potser superes el vertigen i mires avall. Si ja hi ets, si ja voles, aquesta ruta és per a tu i comença aquí: al cel.

El punt d’inici és Folgueroles, prop de la Font Trobada. La pluja d’ahir ha omplert el torrent al qual Perejaume va ensenyar a escriure un nom, que aquesta terra ja fa anys que coneix: “Verdaguer”. Entre les fulles dels arbres i la remor de l’aigua s’escolten, encara, alguns fragments de les obres completes del mossèn i poeta que unes quantes desenes de persones van pronunciar simultàniament pels racons del poble el 2002.

S’està ponent el sol, que cau per la banda del Pedraforca, i t’hi dirigeixes tot agitant les ales fort fins a Torelló, on t’atures. Fas nit al camí de la Bardissa, que voreja el riu Ter quan és a punt de trobar-se amb el Ges, entre alguns blauets, corbs de riu, ànecs i un bernat pescaire immòbil. Podries dir que l’escena és bastant silenciosa, si no fos per la força amb què baixa el Ter, que aquí és ben ample, i per les veus i les passes d’unes dones fantasmals que canten mentre s’encaminen a la fàbrica tèxtil. Són espectres dels anys cinquanta. Entre els arbres hi ha, també, un grup de gent dirigit per les noies de la companyia Anònima, que han seguit aquestes dones i s’han après els seus recorreguts de sororitat antiga per recordar-nos-la avui.

(«inVISIBLES», Cia. Anònima. Foto: Jordi Casas)

Els ocells ja fa estona que canten quan el primer raig de sol aconsegueix obrir-se pas entre la boira. T’enlaires i, quan superes els núvols baixos i densos, veus el perfil de totes les muntanyes que limiten Osona. Enfoques el Montseny i l’allarguissat Pla de la Calma. A la teva altura, però cap al sud, veus un globus aerostàtics que surten de Vic. T’hi dirigeixes i aprofites per gaudir del paisatge lunar que hi ha al peu de l’ermita de Sant Roc, a Gurb. Alguns n’hi diuen peus d’elefant, d’altres més tècnics ho anomenen xaragalls, però tots es refereixen a la mena de canyons de marga trencadissa que caracteritza el paisatge d’aquesta comarca.

Fans de la Pilarín Bayés fan fotos als dibuixos que la il·lustradora vigatana va fer a les parets de l’interior de la capella.

(Imatge de Jep Boix – extreta de Wikiloc)

Vas a fer el vermut a la primera planta de l’edifici modernista que es troba en la cantonada de Rambla Hospital amb Carrer Verdaguer, a tocar de la plaça Major de Vic. És el Casino, on celebren el 25è aniversari de la sala d’exposicions d’aquest lloc. Busques efectes òptics en l’enrajolat blanc i negre del terra d’aquest passadís pel qual han passat tants artistes locals i de fora. T’hi entretens escoltant una conversa en què un arquitecte afirma que una part d’aquesta casa està construïda sobre una muntanya; l’altra, la sustenten unes bigues de fusta de dubtosa fiabilitat. Sort que tu voles i et despistes parlant amb artistes locals que són també excursionistes i que et recomanen passar per ACVic. Visites les exposicions i passes l’estona gaudint dels llibres per a infants que hi ha a l’espai de l’aparador d’aquest centre d’art contemporani. Al cap d’una estona, aixeques el caparró i veus un verd llunyà que et crida.

(Sant Jordi de Puigseslloses, Vic. Imatge: Josep Maria Viñolas Esteva)

Ja a fora de Vic, altra vegada entres al municipi de Folgueroles, tot sobrevolant la capella de Sant Jordi de Puigseslloses on per primera vegada va cantar missa Verdaguer, l’any 1870. T’adones que el seu fantasma torna, només d’entrar altra vegada en aquesta localitat. Més atreta per les senyals paganes de ritus espirituals en aquesta zona, et fixes en el dolmen que hi ha davant de la capella i, segueixes volant. Surts de la vila verdagueriana, passes per sobre Tavèrnoles i la carretera de Casserres et porta a Savassona. T’endinses en el bosc humit i et perds entre les pedres enormes i mil·lenàries, en els petròglifs de les quals llegeixes llegendes de sacrificis prehistòrics i trobades de bruixes.

(Pedra del Sacrifici, espai natural de Savassona. Tavèrnoles. Imatge: Alberto G. Roví)

Cada cop és més fosc i decideixes pujar fins a l’ermita de Sant Feliuet, que corona aquesta zona tan màgica. Dirigeixes la vista al sol, que es va ponent i potser, només si l’aire és prou clar i t’hi fixes prou, t’arribarà l’últim raig del dia, el raig verd.

–
Ruta Graf per Barcelona d’Anna Dot, artista.

Aquest text forma part del conjunt de rutes dirigides per Frederic Montornés. Amb la intenció de sortir de Barcelona ciutat i donar a conèixer altres projectes de rutes, GRAF convida a Frederic Montornés a fer una primera Ruta introductòria al repositori de Territori Contemporani –un programa de televisió per a descobrir els espais de difusió i producció d’art contemporani a les comarques de Catalunya, a través de les artistes i agents culturals implicades– i de la mateixa manera, a dirigir quatre Rutes GRAF per les quatre províncies de Catalunya de la mà d’artistes vinculades a aquests territoris.