La Capella – No Expositius

Durant la primavera i inicis de l’estiu 2022 GRAF es va connectar amb els Projectes No-Expositius de La Capella, apropant-nos a allò que les artistes de la convocatòria de Barcelona Producció 2021-2022 tenien entre mans. Des de GRAF ens hem acostat a les necessitats i els moments de cada procés i hem proposat un seguit de trobades entres les artistes i agents externs que serveixin de catalitzador. Una mica com quan una amiga t’agafa del braç pel carrer i camineu una estona juntes. Gràcies a les artistes, agents col·laboradors i La Capella per la confiança i per deixar-nos intervenir en els seus processos.

El primer projecte va ser ZENZ(A)I, de l’Anna Pascó, una pàgina web que, mitjançant intel·ligència artificial, agafa conceptes llegits a Twitter en un moment i lloc determinats, creant amb ells un refrany que guía anímicament a cada usuària, vinculant-les a quelcom tan emocional com és la meteorología.

La nostra intervenció va tenir lloc quan l’artista estava definint l’aspecte gràfic del web, fent un pont entre l’Anna i el Diego Bustamante d’Oficina De Disseny, i a partir del diàleg i revisió dels materials, van quedar alguns interrogants sobre la taula amb els que l’Anna ha pogut donar una última empenta al projecte.

Es va poder experimentar ZENZ(A)I en directe a l’Espai Rampa de La Capella a l’abril del 2022, a més de la xerrada que va tenir lloc amb l’Antonia Folguera, Francesc Mauri -sí, si, l’home del temps-, Casimiro Pio i Anna Pascó, que ens va permetre conèixer la proposta més profundament.

El segon projecte no-expositiu va ser Ampo, de Martin Vitaliti. Partint de ‘El eternauta’, una mítica novel·la gràfica argentina dels anys 50 en què una tempesta de neu tòxica serveix alhora de metàfora del període d’opressió que estava vivint el país, Vitaliti ha creat una mutació impressa en tinta blanca com a gest per preguntar-se sobre la imatge i la seva dimensió política.

Vam juntar a Vitaliti amb l’artista Francesc Ruiz, gran coneixedor del món del còmic i motor crucial en l’escena barcelonina. La trobada va tenir lloc a la mítica truiteria FlashFlash, molt a prop de la qual tenia la seva seu als anys 80 l’impressor de El eternauta a Espanya. Al llarg d’aquesta sessió, els artistes van poder imaginar escenaris possibles per a la divulgació i re-escenificació d’Ampo, en el context de La Capella i en paral·lel a la dinàmica que ja realitza la seva editorial Marmotilla.

En el quart projecte No expositiu trobem a l’Ariadna Parreu que havia llançat 3.141phany, una app que fantasieja amb la percepció de textures en la trobada del dit amb la pantalla del mòbil. Un treball sobre materialitats atrapades en la superficialitat i noves formes d’autosuggestió hàptica-visual que juga en problematizar els límits entre el plaer i la decepció en els entorns digitals. Però la proposta no es queda aquí, també hi ha una sèrie de filtres que es poden aplicar des d’Instagram i que han brollat del món tridimensional.

Des de GRAF vam fer una conjunció amb la Julia Varela, artista seleccionada per a la següent temporada del Barcelona Producció de La Capella, el treball de la qual versa sobre el residu tecnològic i, per tant, aquestes capes de cristall. Amb ella quedem per a veure la seva peça en la col·lectiva ‘Hiperobjectes’ que ha comissariat Patricia Marqués Daries en Ca Felipa, on casualment Ariadna havia quedat al seu torn amb Lucía C. Pino, que havia quedat amb Joey Ordoñez. Encara no tenim un servei de casual pairs, però temps al temps.

El cinquè projecte és ‘Morir guay. Rituals de transició’, una recerca que ha dut a terme el col·lectiu DU-DA (Sarai Cumplido, Belén Soto y Clara Piazuelo), on han donat dimensió a un relat basat en testimonis videogràfics de persones que han viscut la mort des de diferents perspectives i experiències. Aquest projecte forma part d’una recerca de llarg recorregut que ha anat acostant-se i flanquejant el fet de la mort, la malaltia i l’envelliment, així com la falta de rituals de pas que simbolitzen la mort i el canvi en la cultura occidental.

Vam proposar reunir a les DU-DA, que continuen amb el desenvolupament del projecte audiovisual (Sarai i Clara) amb l’Eva Murgui en la ofi d’Hamaca, en una primera trobada ja que les DU-DA i Eva no es coneixien.
Eva és periodista especialitzada en audiovisual, a més de realitzadora, i entre altres coses ha dirigit i escrit el film ‘Satèl·lits’ per al CCCB, ha produït ‘Xavales’ i ha treballat com a coproductora i ajudant de direcció en projectes varis.

La sessió va transcórrer entre festivals i va consistir a visionar una peça-resum de 20 minutos a través de la qual tractar de vaticinar i discutir quins són els passos que sempre van aferrats a uneixes necessitats materials, uns condicionants pressupostaris, uneixes decisions conceptuals, uneixes energies i ànsies per escometre l’empresa, i finalment a desitjos molt íntims i intransferibles.

Al setembre es va realitzar una sessió a La Capella per a compartir tots aquests materials

Barcelona Producció 2021-2022. Modalitat de Recerca

Després d’un temps d’aïllament individual voluntari, seguit d’un altre de confinament social, Cristian va obrir les portes a GRAF i a les alumnes de la Escola Massana, oferint-nos un recorregut per diferents sales –amb automatismes, elements escultòrics, col·laboracions culinàries, pirotècnies, accions i registres– amb el qual rendeix tribut a aquelles persones que han fet possible la seva construcció, tant la de l’espai com la seva com a individu. Mitjançant aquest primer assaig Cristian Herrera va poder comprovar com s’entén l’espai, què funciona i què ha fallat.

Al juny i juliol es va poder assistir a aquesta escenificació de l’espai domèstic construït per ell i per a si mateix, encara que dissenyat per a fer-se servir per altres persones.

____

APROPOS són continguts fets a propòsit d’alguna cosa que succeeix en el nostre context artístic. Aquesta vegada en conexió amb els Projectes No-Expositius de La Capella, amb lxs artistxs de la convocatòria de Barcelona Producció 2021-2022.