GRAF, la plataforma que reuneix les entitats d'art contemporani per a fer comunitat.

Subscriu-te per a rebre la Newsletter GRAF,"aquí"

Març 2021
per Maria Alcaide

Aspirar alt, aspirar profund

 

Vés sense pressa, perquè per fer aquesta ruta es necessiten anys de treball.

Aquesta ruta parteix d’un Sud indeterminat, que inevitablement es pensa com a Sud des d’un lloc que s’articula com a Nord o com a Centre en un acte de verticalitat imaginària.

1. El primer és aprendre a situar-se. Nach vorne (cap endavant). Nach hinten (darrere).
Al 52.4901242,13.3875182,17 de Nostitzstrasse es fan classes de flamenc en alemany. Aprens les direccions i els números per poder construir la teva primera sevillana i després oblidar-la. No et sents còmoda en un lloc que es pressuposa el teu racó. A pocs carrers, vius i treballes com a Au pair (entre moltes altres coses) per a una família benestant que s’entén a si mateixa com a classe cultural. Ells et van triar perquè la seva Au pair anterior venia del mateix lloc que tu. El pare de la nena a la qual cuides, professor de filosofia a la Freie Universität, descriu a la seva exmainadera com “una dona de raça, bruna i exuberant”.

2. El segon és aprendre quin és el teu lloc. En aquest intent per aconseguir la perpendicularitat absoluta, una es cansa de donar puntades de peu al terra.
Et trobes al més alt de la muntanya 41.4064406,2.1683763, a una aula d’una escola privada de Barcelona des de la qual es veu la mar. Aquí tot sembla estar suspès en l’aire. Cada dia puges a la torre més alta de l’edifici, que alberga la biblioteca —perquè els llibres sempre estan a dalt—, per sentir que pertanys a aquest món on la gravetat és més lleugera, encara que no sigui del tot veritat. Obres la boca, aspires la essa i no acabes una paraula. Els teus companys riuen perquè parlar no està permès a les biblioteques i tu, a sobre, et menges les paraules i el coneixement se t’escapa quan estrenys les dents.

Sues. Cap avall. Corres. Arribes tard al següent lloc. Just al costat del que seria la zona bruta de l’escola privada, dels museus amb nom i cognoms, dels turistes que s’amunteguen sobre les pedres falses del Born. Obres la porta gran de “Paradís flamenc” 41.3850174,2.1783694,17 que ja no existeix. Treballes aquí sense contracte, com una paròdia de tu mateixa. T’han triat una altra vegada perquè la dependenta que anteriorment ocupava el teu lloc venia del mateix lloc que tu. Comences a preguntar-te què és el que t’ha portat fins a aquesta coordenada. De tots els currículums que has repartit, t’han triat a tu, aquí.
A totes vosaltres.

Per la gràcia.
Pel saler.
Pels idiomes.
Pels coneixements en xarxes socials.
Per l’experiència en el sector.
Per ballar una vegada sevillanes.
Perquè acabes d’arribar.
Perquè acceptes treballar sense contracte.
Perquè no tens opcions.
Perquè t’és proper.
Perquè has de pagar-te l’escola.
Perquè és temporal.
Perquè
aspires
alt.

3. El tercer és trobar el teu lloc. Comences a creure’t que pots aconseguir-ho. Continues treballant en paradisos tèxtils, com les teves avantpassades, i alhora fabriques capital simbòlic que es diposita en aquesta ciutat, igual que les teves avantpassades.

41.3949307,2.1562763,17
41.3916768,2.1594677,17
41.3903498,2.1618671,17
41.3834883,2.17168,17

Des de la torre més alta de “El Corte Inglés” 41.3855647,2.1682019,17 que ja no existeix, es veuen unes Rambles que baixen o pugen, segons el dia. I tu vas amb elles. Repliques el moviment buscant una genealogia que t’acompanya i que s’allunya d’allò que et configura, esbrinant noms que han estat esborrats, convertits en romanticisme, o el que és pitjor, espectacle. Com trobaràs aquestes biografies i fer-les teves, si al Sud ja no es recorden dels seus noms perquè s’han cremat en la seva disfressa de Sol i al Nord només són recuperades en les cambres frigorífiques del museu? Com ens posicionarem en aquest aquí si perdem els nostres noms, si no ens diem com Sud, si no ens responsabilitzem de la nostra manera de treballar sempre en aquest fora?

Em pregunto quins són els llocs que podem ocupar.

41.4085594,2.0930049,12

Coordenades, de Nord en Sud.

Aquesta ruta era al febrer, però ara és al març. El punt mitjà entre aquests temps és el dia 28. Feliç dia d’Andalusia. Els relats que aquí apareixen són fragments de veritat de migrants que viuen a Barcelona. Les coordenades han estat desproveïdes de la seva orientació.

Text de Maria Alcaide per a GRAF. Maria és artista i va formar part del programa de Residències en línia/offline 2020-21 de BAR Project.