GRAF t’apropa la programació de creació contemporània a Catalunya. L'agenda que suma totes les agendes.

Novembre 2014
per Bernat Daviu (Passatge Studio)

HIMMELSRICHTUNGEN

Fa pocs dies, en una recerca d’aquestes que es fan a Google (comences amb un objectiu i al cap d’una estona ja t’has perdut en mil ramificacions, oblidant completament el que anaves a buscar), vaig trobar-me amb un regal de nom Himmelsrichtungen.

Es tracta d’una obra del mític Blinky Palermo (1943-1977) instal·lada al Poblenou, concretament en el conjunt arquitectònic format per la Torre de les Aigües del Besòs i l’antiga Casa de les Vàlvules. El nom, que significa Punts Cardinals (1) en alemany, és una peça que consta de 4 grans panells de vidre pintats per darrera amb abundant textura –n’hi ha un de negre, un de groc, un de vermell i un de blanc. Estan situats diagonalment sobre les cantonades de la sala, subjectes amb unes bigues de ferro que segueixen la mateixa direcció. L’obra és un magnífic exemple per observar el canvi de paradigma que la pintura moderna va viure als anys 60; una època on el virtuós gest de l’artista o l’obsessió per l’autonomia del quadre obren pas a una pràctica pictòrica basada en la relació directa amb l’espai arquitectònic que l’envolta i interessada en materials i processos industrials.

Originalment feta per la XXXVII Biennal de Venècia de l’any 1976, la peça va ser reconstruïda a Barcelona al 2002 per l’exposició de l’artista al MACBA, en una nau just al costat de la fleca/cafeteria Mistral del carrer Amat. Des de Març de 2014, Himmelsrichtungen es pot visitar els caps de setmana en el seu nou emplaçament al Poblenou. L’edifici esta gestionat per l’Arxiu Històric del barri, fet que és evident quan un se n’adona de tots els pòsters i rètols que pengen a les parets de la sala referents al passat d’aquest lloc, i amb els que s’ha de bregar per intentar observar l’obra tal com s’havia concebut originalment.

No molt lluny del Poblenou, al costat del parc de la Ciutadella, es pot visitar a Blueproject Foundation fins el 23 de Novembre l’obra d’un altre alemany. Wolfgang Laib produeix instal·lacions, objectes i dibuixos minimalistes a partir de substancies naturals; un quadrat groc al terra fet amb pol·len, una petita base rectangular de marbre amb llet a sobre o grans d’arròs escampats al voltant de les escultures formen part del repertori d’aquesta exposició.

En el cas que no us hàgiu perdut en el “més enllà” amb la transcendència espiritual del senyor Laib, us podeu dirigir a la casa d’un altre Wolfgang (Goethe Institut) per concloure aquesta ruta alemanya. Allà trobareu una exposició amb una gran varietat d’obres que estableixen, en diferents graus, una relació amb la figura de Johan Wolfgang von Goethe. El dia de la inauguració es podia gaudir d’una sèrie de performances en viu. En un d’elles l’artista Anna Dot ens delectava amb una lectura en alemany de fragments del llibre Goethe zum Vergnügen (Goethe per entretenir-se), interromputs de tant en tant pel que semblaven trucades i altres tipus de comunicacions externes. A més de l’obra de Dot, representada amb una altra peça a l’exposició, també es poden veure les pintures de Matías Krahn, una maqueta d’Alicia Framis, el Good Boy Bad Boy de Bruce Nauman, el projecte de Joan Fontcuberta a Cal Trepat (Tàrrega) o els pòsters incendiaris de Jenny Holzer. I és clar, no podien faltar els artistes alemanys, que entre d’altres inclou Hanne Darboven, Hans Peter Feldmann, Jan Mech o John Bock.

I amb aquesta presència alemanya a Barcelona acabaré la ruta abans de tornar a emmerdar-me amb recerques per internet; aquest text podria derivar en l’historia de mai acabar.

(1): El títol de l’obra ha estat traduïda de diferents maneres. Punts Cardinals, Punts Ordinals, Els Quatre Punts Cardinals i Direccions del Cel.

Text escrit per Bernat Daviu (Passatge Studio) per a GRAF