GRAF t’apropa la programació de creació contemporània a Catalunya. L'agenda que suma totes les agendes.

Abril – Maig 2015
per Sonia Fernández Pan (Salamina)

Se m’acut que l’espectador és una mena de comissari des de la recepció i no tant des de la producció. De manera més o menys inconscient podria traçar-se una línia conceptual a la nostra activitat com a espectadors, encara que això implica l’error de reduir el fet comissarial a la simple elecció d’unes coses per sobre daltres, sota paràmetres probablement temàtics.

Se m’acut llavors tot el contrari, que és quan adoptem la nostra posició com a espectadors que podem esprémer al màxim la promiscuïtat. Una promiscuïtat en la qual podem incloure tant el fet de la aleatorietat parcial dels nostres gustos com el fet de quedar-nos a casa a causa d’una sobredosi d’indecisió a l’hora de triar què veure, què escoltar, a on anar o quan relacionar-nos amb l’art en una ciutat en la qual passen moltes coses contínuament. Coses que es solapen amb altres coses. De vegades relacionades amb el món de l’art, de vegades relacionades amb altres motors de recerca vitals.

En pensar en una ruta és gairebé impossible obviar el component geogràfic, component que podem intercanviar per altres paràmetres que aconsegueixin unir els punts del recorregut. Una ruta per llocs d’enunciació semblats. Una ruta inclou un itinerari, una adreça i un propòsit concret. Quan cap d’aquests tres elements existeixen, podria fer-se un altre tipus de ruta. Una ruta des del desig. I el desig inclou tant la seva consecució com el seu fracàs o la seva suspensió. És des d’aquí que podria traçar-se aquesta ruta tenint en compte diferents situacions:

-Aquelles exposicions o activitats que un vol i pot conèixer perquè encara hi són o encara han d’arribar.

-Aquelles que ja no és possible conèixer perquè han desaparegut a causa de la condició perible del que només existeix una vegada en el temps i l’espai.

-Aquelles que finalment han aconseguit sortir dels apartats anteriors per passar al satisfactori apartat de coses fetes i no per fer.

Ja que les intencions del desig solen ser majors que el compliment del mateix, és fàcil deduir que els dos primers apartats superen al tercer en quant a la grandària de les seves respectives llistes. Però, en comptes d’ordenar els punts d’un itinerari promiscu dins de cadascuna d’aquestes categories, prefereixo enumerar-los a continuació en una llista que segueix: Todo está muy caro, Prophetia, Castillos y bodegones, Paisajes Revoltosos, To be precise, 275’59 m2, Meaninful Gestures: Noah Angel in Barcelona, DJ Workshop for Women,  La bestia y el soberano, Jerome Bell-The show must go on, Sophie Calle Modus Vivendi, Formas de lo cotidiano…

Text escrit per Sonia Fernández Pan (Salamina) per a GRAF