[Conflicte] no és el mateix que [Abús]

Ens diu la criminòloga feminista Tamar Pitch que en els contextos on actua amb força la cultura del càstig i els abordatges punitius dels problemes socials “la solució construeix el problema”. La necessària existència del sistema penal i la cultura del càstig, per a preservar els interessos de les racionalitats neoliberals, configura la nostra manera d’entendre la violència sexual: en què consisteix el fenomen, qui són les seves víctimes, què necessiten, qui són els victimaris i quines accions hem de dur a terme per a combatre’ls.

En El jurado, de Virginia García del Pino, la veritat és només un grup de píxels, el resultat d’un zoom digital sobre uns rostres borrosos. La càmera que filma als membres d’un jurat popular, enfrontats a un judici per assassinat, es troba tan perduda com ells en el laberint de proves, imatges i testimoniatges, incapaç de filmar res que no sigui la seva pròpia descomposició. Virginia García del Pino és directora de cinema de no ficció i directora de projectes del màster de Documental Creatiu de la UAB. Els seus vídeos sorgeixen d’una temptativa de comprendre el món des d’una òptica menys dolorosa, gravitant al voltant de les convencions socials de la representació, i és, segurament, en aquest intent de comprensió on sol optar per una contundent senzillesa formal.

Mentre la pantalla, projectant El jurado, opera com a reflex davant els presentis d’un grup de civils instigat a establir una condemna, conversarem amb Laura Macaya entorn del feminisme antipunitivista, sobre les nocions de conflicte i abús, les polítiques de cancel·lació, el sistema penitenciari i les seves reflexions entorn de la violència i les possibilitats de reparació. Què diu de les nostres societats l’augment cridaner dels sistemes de coerció i càstig que són els principals executors de violències i discriminació cap a les persones més pobres i estigmatitzades? Per què en un marc suposadament més sensibilitzat que mai amb les violències sexuals continuem assistint a la criminalització de les víctimes més excloses? Què diu dels nostres moviments feministes que les nostres demandes es relacionin amb el reforç i la legitimació de l’Estat i la seva “mà dura”? A qui estem beneficiant amb tot això? Ens podem permetre continuar sent instrumentalitzadis per a legitimar un sistema de dolor, exclusió i mort cap a lis nostres companyes que continuen sent reprimidis i perseguidis? Davant l’auge de les extremes dretes podem continuar produint contextos hostils, inhabitables i asfixiants en les nostres comunitats polítiques i afectives a través dels assenyalaments, les expulsions i les cancel·lacions? Estem potser reproduint les justícies retributives burgeses? És la venjança una eina política transformadora? Quines subjectivitats i destins d’acte-afirmació i desig ens està deixant a dones i dissidents sexuals aquest augment punitiu?

I la gran incògnita… què fem llavors? Per on comencem? Per on seguim? Cap a on volem dirigir-nos? Abordar aquestes qüestions implica mantenir una mirada complexa, transformadora i oberta a l’error i als encerts, però, sobretot, implica atrevir-nos a sortir feridis i que valgui la pena.

Laura Macaya és militant feminista antipunitivista, anarcosindicalista i abolicionista del sistema penal. Es dedica a l’atenció directa, el disseny de metodologies d’acompanyament i el desenvolupament de polítiques públiques per a l’abordatge de les violències de gènere des de la perspectiva interseccional i de les justícies restauratives. També ha dedicat gran part de la seva trajectòria professional i militant a la defensa dels drets del treball sexual. Ha escrit diversos articles en premsa sobre les perspectives del feminisme antipunitivista, la reivindicació de la infracció moral i sexual de les dones i en contra de la hiper-regulació sexual. És autora del llibre Esposas nefastas y otras aberraciones. El dispositivo jurídico como red de construcción de feminidad, ha participat en l’obra col·lectiva Putas e Insumisas i és co-editora del llibre Alianzas rebeldes. Un feminismo más allá de la identidad de l’editorial Bellaterra. Actualment forma part de Genera, associació pro drets del treball sexual i en defensa dels drets i llibertats sexuals i de gènere.

Lloc: Santa Mònica, Espai Bar
Data i hora: 14 de novembre, 19:00 h
Preu gratuït, entrada lliure fins a completar aforament

[Conflicte] no és el mateix que [Abús] és part del programa de tardor Contra el feixisme, no oblidem la bellesa.

Aquesta sessió forma part del programa anual Dimarts de vídeo en el Santa Mònica, on cada mes es projecta una obra de l’arxiu Hamaca.