GRAF t’apropa la programació de creació contemporània a Catalunya. L'agenda que suma totes les agendes.

Octubre 2018
per Rubén Ramos Nogueira

Me’n vaig molt lluny, començo per Madrid, però tornem de seguida. I és que, a Teatros del Canal, Amalia Fernández presenta En construcción 2, del 12 al 14 d’octubre, una peça escènica que ja vam veure a Barcelona, al Mercat dels Flors, al festival Sâlmon< de fa dos anys. Però és que, al programa de mà, he llegit això:

“Amalia Fernández (Granada, 1970) pertany per dret a una generació d’artistes nacionals que entenen la dansa com un territori de recerca, experimentació i qüestionament que no necessàriament respon a les convencions de la representació, per la qual cosa cada proposta suposa un repte no solament per a la creadora, sinó per als artistes que l’acompanyen i el públic que ve a veure-la. Les seves obres es mouen per la perifèria dels esquemes preestablerts i condueixen a l’espectador per rutes de les quals la destinació final moltes vegades és una incògnita per a tots.”

D’això volia parlar. I no solament d’artistes nacionals, sigui el que sigui la nació de la qual estiguem parlant. I no solament dels quals vénen de la dansa, encara que també. Volia parlar-vos d’aquest tipus d’artistes.

Tornem a Barcelona. Comencem per Can Felipa. Dins d’Escena Poblenou, Llegir és sexy presenta Ser Britney Spears el dia 20 i Videoplaylist feminisme pop el 21. Britney Spears parlant com Virginia Woolf a Una habitació pròpia o Virginie Despentes en Teoria King Kong. L’ideari feminista i d’identitat de gènere en comunió amb la cultura de l’entreteniment gràcies al domini de la tècnica del doblatge de pel·lícules.

Anem-nos a l’altra punta de la ciutat, a les faldilles de Montjuïc. La Poderosa inicia aquest mes la seva P.E.P.A. (Programa d’entrenaments i pràctiques artístiques). El primer convidat és Quim Bigas. Podeu trobar-vos amb ell allà tots els dimecres d’octubre, de deu del matí a una del migdia. Es tracta de posar al mateix nivell l’entrenament i la creació, desjerarquitzar les pràctiques i posar-les a jugar al mateix pla. Li seguiran nou convidats més, un cada mes: Mónica Extremiana, Guillem Mont de Palol i Jorge Dutor, Mònica Muntaner, Itxaso Corral, Samuel Leitellier, Carmelo Salazar, Cris Blanco, Amaranta Velarde i Bea Fernández.

Sense allunyar-nos de la muntanya de Montjuïc, acostem-nos al Mercat de les Flors. En aquesta nova temporada el Mercat proposa el concepte “constel·lació” per acostar-nos al recorregut d’alguns artistes i de les seves influències o companys de viatge. El francès Boris Charmatz és el primer. Presenta Flip Book el 24 i el 25 d’octubre, una peça coreogràfica realitzada a partir de la lectura ràpida d’un llibre de fotografies que repassa la trajectòria, uns 150 treballs, de Merce Cunningham.

De Montjuïc anem a Les Corts, que queda a poques parades de metro. Encara que tenim un dia sencer per arribar perquè anem a veure Dancismo de Paz Rojo al nou edifici de la Caldera, situada ara als antics cinemes Renoir Les Corts. Allà, el dia 26, a una de les sales on no fa massa anys es projectaven pel·lícules, podrem veure ara un vídeo-assaig d’aquesta coreògrafa madrilenya realitzat en col·laboració amb Emilio Tomé. Serà dins del cicle Corpografies #3 i en paral·lel a La escena desprovista, que és el títol de les sessions Sporá que Paz Rojo conduirà a La Caldera, les tardes del 22 al 26 d’octubre, a partir de la recerca sobre el que ella anomena “el pla de percepció desconstituent” en relació amb la dansa.

L’endemà, per seguir amb la constel·lació de Boris Charmatz, hem d’acostar-nos al Raval, al MACBA, on, a les sales del museu, podem assistir a la performance 20 ballarins per al segle XXI, els dies 27 i 28. Vint ballarins de diferents generacions interpreten, apropiant-se’ls, alguns solos que, tot i que van gaudir de certa fama al segle passat, segurament ja hem oblidat (perquè així és això: efímer).

Acabarem una altra vegada al Mercat dels Flors, on comença una altra constel·lació dedicada a dos creadors locals, Jorge Dutor i Guillem Mont de Palol. El 30 d’octubre presentaran Los micrófonos i l’endemà Y por qué John Cage? (31 d’octubre i 1 de novembre), una de les peces més aplaudides de l’última dècada dins del circuit nacional de les arts en viu, realitzada amb mínims mitjans i cosida a força de metamerda excepcionalment ben portada per no acabar amb la frescor que emana del fabulós creuament entre aquests dos artistes.

Acabaran amb Grand Applause (3 i 4 de novembre), una peça de gran format que pretén traslladar el format expositiu a una gran sala, la Maria Aurèlia Capmany, barrejant el treball d’artistes com Luis Úrculo, Norberto Llopis o Bernhard Willhelm amb l’òpera Carmen de Bizet i amb Héroes del Silencio sonant de fons.

Text de Rubén Ramos Nogueira per a GRAF. Ruben és artista, escriptor i un dels creadors de Teatron.