Setembre 2020 – Barcelona Gallery Weekend – Programa Artévete
per Gisela Chillida Espinosa

Per a inaugurar la meva ruta BGW, m’endinso en ‘El Museu Imaginari’ desplegat a ProjecteSD, una invitació a explorar les connexions entre les obres -dibuix, escultura, pintura, fotografia, text- de Patricia Dauder, Hans-Peter Feldmann, Dora García, Ana Jotta, Jochen Lempert, Marc Nagtzaam, Peter Piller, Xavier Ribas, Isidoro Valcárcel Medina i Daan van Golden. Allà deambulo entre un David una mica més bronzejat que de costum, un altre tors igualment tornejat i el que podria ser una figura prehistòrica o un satèl·lit en la immensitat de l’espai exterior, passeig entre paisatges que podrien ser platges que acaben en un peu de Courbet i una subtil línia curba que converteix l’ala d’una carraca signada per Dürer en un colorit tocat plumífer. ‘L’art                  és aquí                una altra vegada’: llegeixo en el quadre tripartit d’Isidoro Valcárcel Medina.

Abandono el museu imaginat per André Malraux i prossegueixo el meu camí fins a arribar al Herstory Museum que ocupa el (gairebé) nou espai d’ADN. El projecte ‘Ella, l’ull, el dit, la mà’, comissariat per Alexandra Laudo, reuneix l’obra de tres artistes amb trajectòries molt diferents però que s’acosten a la pràctica artística per a criticar els cànons i estereotips visuals tant en la història de l’art com en l’imaginari popular. Mirada que observa i posseeix, dit que assenyala i selecciona, mà que fa i transforma. Per a Margaret Harrison, María María Acha-Kutscher i Núria Güell, el posicionament feminista és inseparable d’altres lluites subalternes com el moviment obrer, les pràctiques decolonials, l’antiracisme o la teoria queer. Per això, confien en la possibilitat de reformular aquestes narratives a través de la incorporació de veus dissidents i de relats no hegemònics.

Amb la vista ja una mica atordida, decideixo tancar els ulls i deixar-me guiar pels altres sentits. Pot l’exposició deixar de ser un un assaig enciclopèdic per a convertir-se en un dispositiu organolèptic? A les palpentes, canvio d’escala i faig un zoom in fins a ‘Un paisatge amb Marina’ a Àngels Barcelona -l’últim projecte de Mabel Palacín desenvolupat al costat de l’arquitecte Mirko Mejetta i que compta a més amb la col·laboració de Maia Koenig, multiartivista experimental argentina i del pintor sud-africà Jake Aikman- on reactivo el valor del tacte i del gust. Allí “sentim, després veiem”. Encara amb els ulls entreoberts m’acosto fins a Bombon Projects. ‘Escrits per a la pell vident’ d’Anna Dot és una exposició dedicada a la mirada cansada amb el desig d’oferir-li una pausa, estimulant el cos i convidant-lo a ballar al so de noves coreografies, deixant-se guiar per la pell. Toco suaument les parets mentre em guio amb pals de cec.

Surto i continuo ballant. Aquesta vegada, sobre els morts que descansen sota una església reconvertida en saló de festes. Em trobo ara a EtHall. Allà, sota terra, tot sembla ser encara més fosc: mines, cementiris, criptes, clavegueres … Llocs on ni veure ni ser vist. A ‘Esmorteir l’esmorteït’ Eulàlia Rovira ens convida a descendir per sota dels nostres peus perquè ens trobem amb capes i capes de sediments que ens separen d’altres mons. Per a arribar al fons de les coses cal deixar-se caure. I tocar fons és també el que ens permet impulsar-nos.

Agafo llavors embranzida. Salt amb força i traspasso la línia de terra fins arribar al carrer: lloc on veure i ser vist, lloc on participar dels assumptes del món, lloc per a l’ordre, la salubritat, l’oci i la civitas. Camino serpentejant fins a la Fundació Arranz-Bravo. A ‘Negativeland’ de Joan Pallé tot sembla cremar: una torre 5G, cotxes, policies, edificis…protestes que pertorben un ordre social jeràrquic i opressor amb un acte que literal i metafòricament es consumi en si mateix, explosions de violència pública incontrolada en oposició a un optimisme cruel, disturbis de carrer contra un capitalisme global, patriarcal, colonialista, heteronormatiu, insurrecció revolucionària de nivell zero que sorgeix de la sensació que hem de “fer alguna cosa”, acte cec i desesperat dels qui han estat exclosos de l’espai polític-social i volen fer manifesta la seva presència a través d’un passage a l’àcte que admet la seva pròpia impotència: us agradi, o no, som aquí. Som el problema. No importa quant desitgis no veure’ns.

–

Text de Gisela Chillida Espinosa per a GRAF. Gisela és crítica d’art i comissària independent.

Nota editorial: A les exposicions que formen part d’aquesta ruta hi trobareu peçes que s’enmarquen dins el programa Artévete de Barcelona Gallery Weekend per impulsar el col·leccionisme assequible. Aquest any com a novetat a partir d’avui i fins el 26 de setembre s’obre la inscripció per participar a un sorteig de tres premis de 2.000€ cada un per l’adquisició d’alguna de les obres del programa. Més informació a www.artevete.com